David Latorre és el membre més jove de l’equip de terapeutes de l’Institut Arquer. Però aquest fisioterapeuta i readaptador físic té una set insaciable de coneixement i de tècniques que posa en pràctica diàriament amb una voluntat ferma: adaptar al màxim el tractament a les necessitats de cada pacient. En aquesta curta entrevista, descobreix un dels talents més destacats de l’Institut Arquer.
Sóc David Latorre Verdaguer. Tinc 28 anys i sóc de Barcelona, tot i que ara resideixo a Sentmenat, al Vallès Occidental. Fa dos anys que treballo a l’Institut Arquer com a readaptador i fisioterapeuta.
Primer vaig estudiar la carrera de Fisioteràpia i, dins d’ella, vaig fer la menció esportiva, que era una especialització de l’últim curs. Després vaig realitzar diversos cursos d’exercici terapèutic, raonament clínic i diagnòstic diferencial, per poder avaluar el pacient i dissenyar un tractament adequat. Actualment estic fent un postgrau en fisioteràpia invasiva, aplicant neuromodulació o EPI per tractar tendinopaties o fascitis plantars. A més, vaig fer un màster d’entrenament, que aplico sobretot en planificació i organització d’exercicis per a pacients amb patologia. Intento seguir noves formacions cada sis mesos.
Em vaig adonar que moltes lesions es produeixen per sedentarisme o manca de mobilitat.
De petit vaig fer taekwondo, arribant al cinturó marró, però després vaig voler provar esports d’equip i em vaig apuntar a bàsquet. Més tard, durant la universitat, vaig practicar pàdel i crossfit, on vaig descobrir la importància de l’entrenament de força. Això em va portar a especialitzar-me en exercici terapèutic i readaptació. Em vaig adonar que moltes lesions es produeixen per sedentarisme o manca de mobilitat. Per això comparteixo la visió de l’Institut Arquer sobre la salut, a través del moviment.
Quan era adolescent jugava a bàsquet i patia moltes recaigudes d’esquinços de turmell. Això va despertar la meva curiositat i vaig començar a investigar i provar exercicis pel meu compte. La vocació va sorgir practicant esport i sentint la necessitat d’entendre com evitar les meves pròpies lesions. Primer va ser la fisioteràpia, i després vaig complementar amb readaptació i entrenament per millorar la funció física després de la rehabilitació.
Es complementen de manera molt pràctica. Amb pacients esportistes, al principi faig més sessions de fisioteràpia per millorar la mobilitat i l’activació muscular, i després passo a l’entrenament per evitar recaigudes i afavorir la reparació del teixit. És com “tancar el cercle”, perquè només amb la fisioteràpia passiva és molt complicat que la persona millori completament.
La rehabilitació se centra en persones amb patologia que volen recuperar la vida normal. La readaptació és un pas més, enfocada a millorar la funció física després de la rehabilitació, especialment en esportistes.
Tot i que fa poc que estic a l’institut, veig que el mètode Arquer consisteix a valorar les necessitats del pacient i aplicar un enfocament multidisciplinari: metge, nutrició, fisioteràpia, entrenament… tot integrat. La medicina dinàmica significa atacar la patologia des de diferents perspectives i ajustar la feina segons les necessitats individuals del pacient.
M’agrada variar els exercicis i adaptar-los segons el pacient, especialment en readaptació. També gaudeixo molt treballant amb persones que comencen a fer esport, perquè es veuen millores clares des de zero. Per a esportistes avançats, la feina és més específica i requereix polir molt més. Però no tinc un perfil de pacient preferit; gaudeixo tant amb principiants com amb élits. La diferència és que els principiants solen progressar més ràpid i la relació amb ells és diferent.
Just venia escoltant un podcast de fisioteràpia anomenat El cajón desastre de la fisioterapia, del mateix professor del meu postgrau. Però també escolto música, com Bad Bunny, i vaig alternant segons el moment.
Un llibre de Xavi Verdaguer sobre PNI, La teva salut comença aquí, relacionat amb alimentació i hàbits saludables.
No veig moltes pel·lícules; estic veient l’última temporada de Stranger Things.
És com “tancar el cercle”, perquè només amb la fisioteràpia passiva és molt complicat que la persona millori completament.
El David Latorre Verdaguer és fisioterapeuta i màster en readaptació a l’activitat física i la competició esportiva. Especialista en rehabilitació, readaptació funcional i tècniques avançades, combina experiència en consulta privada, esport professional i esdeveniments internacionals.
