En Moi Gangolells és fisioterapeuta i osteòpata a l’Institut Arquer des del juny de 2025. Amb més de 30 anys d’experiència acompanyant esportistes d’elit, és el responsable d’Institut Arquer Esport, la unitat dedicada al rendiment esportiu. En aquesta entrevista ens explica com ha aconseguit unir les seves dues grans passions: l’esport i la salut.
Vaig néixer el 23 de març de 1972 i soc d’Avià, un poble al costat de Berga, al Berguedà. Vinc d’un entorn molt vinculat a la muntanya. Vaig començar fent atletisme de petit, primer a l’escola i després de manera més estructurada, passant pel cros i la pista a nivell provincial. A la universitat, a l’INEF Barcelona, vaig estar federat amb el club Montjuïc, competint en 400 i 800 metres.
Durant l’etapa universitària vaig descobrir els ràids d’aventura, competicions de diversos dies a la muntanya que combinaven disciplines com la cursa a peu, la bicicleta de muntanya, l’escalada, l’espeleologia, el ràfting o el tir amb arc.
A través d’aquesta experiència vaig descobrir la bicicleta de muntanya i de seguida vaig veure que se’m donava molt bé. Venia també del biketrial, així que la part tècnica em resultava natural. En molt poc temps vaig passar a competir a nivell nacional i vaig arribar a estar entre els vint primers del rànquing espanyol de cross country.
Entrenava moltes hores, acumulant entre 25.000 i 27.000 quilòmetres l’any, però va arribar un moment en què vaig haver de decidir entre intentar professionalitzar la meva carrera esportiva o centrar-me en la meva formació i el meu futur professional. Vaig optar per la segona opció.
Pel que fa a la formació, vaig estudiar INEF (cinc anys), posteriorment fisioteràpia (tres anys en aquell moment) i després quatre anys d’osteopatia, sense interrupcions.
He estat molt immers en l’esport d’alt nivell, i això em va permetre veure moltíssimes lesions des de dins.
Sens dubte va venir primer la passió per l’esport i pel rendiment. He estat molt immers en l’esport d’alt nivell, i això em va permetre veure moltíssimes lesions des de dins. Crec que aquest bagatge com a esportista ajuda molt a l’hora de tractar un esportista lesionat, perquè entens millor el context, les exigències i la mentalitat.
Volia treballar en alt rendiment. Recordo haver mogut molts contactes per fer pràctiques com a fisioterapeuta al CAR (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat), tot i que en aquell moment no era fàcil ni estava reconegut acadèmicament. Ho vaig aconseguir. Però amb el temps també vaig anar veient les limitacions de l’alt rendiment a nivell personal i professional, i vaig entendre que necessitava un model més assistencial, més estable, on pogués aplicar tot aquest coneixement.
El meu recorregut professional sempre ha estat molt lligat a l’esport i a l’alt rendiment. Després de la meva etapa com a esportista, vaig entrar de ple en l’àmbit de la preparació física, treballant amb esportistes i seleccions nacionals. Vaig ser preparador físic de la selecció espanyola de snowboard i posteriorment de la selecció espanyola d’esquí artístic, a més de portar la preparació física de nombrosos ciclistes de cross country i descens.
Amb el temps vaig entendre la importància d’integrar la fisioteràpia i l’osteopatia dins del procés esportiu, especialment en la rehabilitació i el reentrenament. Això em va portar a especialitzar-me cada vegada més en el tractament de l’esportista lesionat.
Una etapa clau de la meva trajectòria va ser la meva vinculació amb el Ral·li Dakar. Durant vuit edicions vaig treballar com a fisioterapeuta de l’equip oficial KTM amb en Marc Coma, entre d’altres. En la meva novena participació, vaig assumir el rol de director tècnic i team manager de l’equip All1. Aquesta experiència em va permetre treballar en contextos de màxima exigència i entendre la salut de l’esportista des d’una perspectiva global, en condicions extremes.
Tot aquest recorregut, entre l’alt rendiment, la teràpia i la gestió esportiva, és el que avui poso al servei de l’Institut Arquer.
M’he incorporat recentment a l’Institut Arquer per cobrir un àmbit que fins ara no estava tan desenvolupat, que és l’osteopatia. Dins de l’equip, aporto una visió osteopàtica àmplia i especialitzada en esportistes i, per la meva trajectòria, molt enfocada a ciclistes i atletes lesionats.
El meu perfil complementa la resta de l’equip, no només des de la fisioteràpia, sinó també des de l’activació, l’acompanyament i la comprensió global de les necessitats de l’esportista.
Institut Arquer Esport neix com una evolució natural d’aquesta mirada esportiva. És una àrea específica dins de l’institut pensada per establir un diàleg més natural i directe amb l’esportista. No es limita al treball terapèutic a la consulta, sinó que amplia l’oferta amb recursos adaptats al seu dia a dia.
Des d’Arquer Esport acompanyem esportistes en entrenaments i competicions, i desenvolupem propostes com la preparació física específica de força, pensada per complementar la seva disciplina esportiva. És, en definitiva, l’àrea més esportiva de l’institut, on la comunitat d’esportistes troba un espai propi i coherent amb les seves necessitats.
L’evolució ha estat enorme. Les xarxes socials han actuat com un gran altaveu i avui dia l’accés a la informació és molt més fàcil. Abans, fora de l’alt rendiment, l’esportista només es centrava a entrenar la seva disciplina. Ara entén que necessita nutrició, força, treball psicològic, mobilitat i biomecànica.
S’han trencat molts mites, especialment en esports de resistència. S’ha vist que la intensitat i el treball muscular són claus, i que no tot passa per acumular hores i volum. L’alimentació és probablement l’àmbit que més ha evolucionat. Per exemple, les estratègies d’ingesta d’hidrats de carboni actuals eren impensables fa anys.
A més, l’esport femení i l’esport en edats més joves han crescut moltíssim. L’ús de tecnologia, aplicacions i xarxes socials ha convertit l’esport també en una eina de relació social.
Va dirigida principalment a esportistes o persones actives, no sedentàries. Persones que practiquen esports d’equip, individuals o que entrenen al gimnàs i que busquen un treball de força ben estructurat que complementi la seva activitat.
És una sessió setmanal d’una hora centrada en força, mobilitat articular i agilitat, amb l’objectiu d’integrar-ho en el seu esquema motor i ajudar tant al rendiment com a la prevenció de lesions. A més, oferim pautes perquè puguin repetir el treball a casa una o dues vegades més per setmana, ja que una sola sessió no és suficient per generar adaptacions significatives.
Per a mi, aquesta és la base del mètode Arquer. El punt de partida és sempre un diagnòstic mèdic objectiu. Moltes lesions que s’arrosseguen durant anys estan mal diagnosticades o se’n tracten només les conseqüències i no la causa primària.
A l’Institut Arquer hi ha una comunicació constant entre metges, terapeutes i readaptadors. Compartim informació, història clínica i decisions. El metge diagnostica i marca el full de ruta; els terapeutes i readaptadors el desenvolupem i l’adaptem. Aquesta bidireccionalitat i aquesta capil·laritat professional augmenten enormement les possibilitats d’èxit terapèutic.
El mètode Arquer consisteix a diagnosticar bé per tractar millor. Sembla una cosa òbvia, però a la pràctica no sempre es fa. La medicina dinàmica és aquesta capacitat de treballar de manera interdisciplinària, amb derivacions constants entre àrees, dins d’un mateix centre i amb una visió compartida del pacient.
Aquesta combinació entre medicina esportiva, terapèutica i readaptació és el que realment marca la diferència.
A nivell anecdòtic, he tingut moltes experiències sobre el terreny amb luxacions, on una reducció ràpida pot estalviar molt de dolor al pacient. Però a la consulta, el que més m’agrada són les tècniques d’osteopatia estructural.
Un ajust vertebral ben indicat pot produir un canvi immediat: la persona entra amb dolor i limitació i en surt molt millor, sense agressivitat ni temps llargs de recuperació. És ràpid, eficaç i molt agraït.
Segur que Bruce Springsteen. I també força música en català. Últimament escolto molt en Joan Dausà.
Ara mateix estic llegint sobre forja decorativa i ganiveteria. És un interès personal actual: materials, tractaments tèrmics, acers al carboni i inoxidables. No té res a veure amb la teràpia, però és una cosa que m’interessa molt en aquest moment.
L’última d’Avatar. Però em va agradar més la primera.
Moi Gangolells és un professional apassionat que combina les aportacions de la fisioteràpia, l’osteopatia i l’educació física per oferir la millor versió als seus pacients i esportistes.
