La responsable de la unitat de nutrició i dietètica de l’Institut Arquer comparteix la seva trajectòria i la seva visió de la salut integral. Des de la seva vocació per la cura dels altres fins a la seva especialització en PNIe, Silvia Rueda s’ha consolidat com un referent clau dins del mètode Arquer.
Soc de Madrid, vaig néixer i viure allà durant 30 anys. Després vaig passar un any a Màlaga, com una mena d’any sabàtic, i després vaig venir a Barcelona, on ja porto 25 anys.
La meva primera carrera va ser Pedagogia, que vaig estudiar a Madrid, i la segona, Nutrició, la vaig estudiar ja aquí a Barcelona.
Crec que tots estudiem alguna cosa que, d’alguna manera, ens toca personalment.
La veritat és que va ser curiós, perquè jo volia ser professora. Quan em vaig presentar, la persona que em va fer l’entrevista, que era psicòloga, em va dir que tenia una part més cuidadora, més orientada a ensenyar de manera global, i no tant a un perfil concret. Em veia més en Pedagogia, que al final és com ser professora de professors, aprendre tècniques per ensenyar i recursos didàctics perquè els conceptes s’entenguin millor.
Vaig posar les dues opcions i, per nota, vaig entrar a Pedagogia. Van ser cinc anys que després van resultar frustrants perquè no vaig aconseguir una feina estable en aquest àmbit, tot i que crec que l’essència es queda.
Vaig treballar en coses molt puntuals, com el mètode Pascal, amb tècniques d’estudi per a nens amb problemes d’aprenentatge, però no hi havia moltes oportunitats. En aquell moment, la Psicopedagogia com a tal no existia com a doble titulació. Vaig acabar treballant en altres coses: en gerència, com a secretària en una agència de models, i després a Sodexo, on ja vaig començar a acostar-me al món de la nutrició treballant amb hospitals i residències.
Quan vaig acabar aquest contracte, va ser un punt d’inflexió: me’n vaig anar a Màlaga.
El salt a la nutrició va arribar més tard, quan vaig venir a Barcelona per amor. Aquí vaig començar a replantejar-me tot. Vaig fer un curs de tècnica en Dietètica i Nutrició, que em va encantar, i a partir d’aquí vaig començar amb fitoteràpia i medicina alternativa. Em vaig anar enganxant cada cop més fins a decidir estudiar la carrera universitària, encara que fos en català.
També hi ha un origen personal important: els meus trastorns alimentaris de jove, la por al menjar, els afartaments. Això em va portar a buscar solucions i entendre que havia de treballar des de la ment. Crec que tots estudiem alguna cosa que, d’alguna manera, ens toca personalment.
Vaig començar a col·laborar de manera curiosa: jo vaig ser pacient de l’Andreu (Dr Arquer). A través d’una persona en comú, em van recomanar, ell va acceptar conèixer-me i, quan ens vam veure, fins i tot em va reconèixer com a pacient. Així va ser com va començar tot.
Jo crec que té molt a veure amb la meva manera de treballar. Soc cuidadora per naturalesa i tinc aquesta part d’acompanyament i ensenyament. Al final, treballo molt fent que el pacient entengui, reflexioni i aprengui a autogestionar-se, com faria un psicòleg.
Funciona molt bé perquè l’Andreu és un metge molt integratiu i jo tinc una visió molt mèdica de la nutrició. No soc una nutricionista a l’ús: treballo l’alimentació, però també analítiques, diagnòstic i altres aspectes de salut.
Quan parlem d’un pacient, ell aporta la seva visió i jo la meva, i això fa que l’enfocament sigui molt més complet. Ell és qui rep el pacient i detecta si necessita la meva intervenció: per problemes digestius, sobrepès o fins i tot aspectes emocionals que afecten la recuperació.
Consisteix en una visió integrativa del pacient. No només treballa un equip mèdic i jo, sinó que hi ha un equip amb osteòpates, fisioterapeutes i rehabilitadors. Nosaltres treballem de dins cap a fora, i la resta de l’equip de fora cap a dins.
Es tracta d’abordar tots els aspectes perquè la persona trobi la solució real al seu problema.
L’espectre és molt ampli, tot i que el 99 % dels pacients venen per problemes traumatològics: maluc, esquena, genolls.
Hi ha esportistes, persones amb problemes de pes —per excés o per defecte—, i també pacients amb problemes metabòlics com diabetis o fetge gras. Últimament s’observa molta inflamació sistèmica de baix grau.
Treballo especialment amb esportistes, trastorns digestius, salut ginecològica i, més recentment, malalties autoimmunes.
No. Crec que la gent continua guiant-se pel que diu algú del gimnàs o un amic. Fins i tot amb la intel·ligència artificial, això s’accentua.
Qui té criteri entén que un nutricionista integratiu aporta valor. Però, en general, es continua prioritzant allò extern —l’estètica o el rendiment— i no tant la cura interna.
Crec que la societat està molt polaritzada. Hi ha gent que està molt pitjor que abans, perquè l’alimentació ha empitjorat molt respecte a generacions anteriors. I, d’altra banda, hi ha persones molt conscienciades.
El mateix passa a nivell de pensament: molta gent no es qüestiona el que fa. En nutrició no hi ha una única veritat; cada persona és diferent i cal adaptar-se a la seva realitat.
Sí, perquè treballa amb una visió global del pacient: son, relacions, alimentació, entorn… tot està connectat.
És un mètode diagnòstic que permet veure el pacient en 360 graus, detectar senyals d’alerta i decidir si necessita altres especialistes. Permet trobar problemes que de vegades no es detecten en enfocaments més tradicionals.
M’agrada molt treballar amb problemes digestius o molèsties recurrents, perquè són molt agraïts: aplicant petits canvis, en poc temps es veuen millores clares.
Jazz, sobretot. Diana Krall, música per relaxar el sistema nerviós (freqüències com 417–528 Hz), música italiana napolitana com Gigi Finizio, també francesa. No m’agrada el reggaeton.
Estic llegint Alas de fuego, literatura juvenil de fantasia. També llegeixo Hiperión i assaig, temes relacionats amb el “hackeig mental”. La trilogia d’Alas de fuego és totalment escapista: amor, dracs i fantasia.
Vaig al cinema cada setmana. L’última pel·lícula que vaig veure va ser Hammet.
Silvia Rueda és la responsable de la unitat de Nutrició de l’Institut Arquer. Apassionada per l’aprenentatge continu i amb una gran vocació docent, es caracteritza per la seva empatia i la seva comunicació propera, combinant proximitat amb rigor científic en la seva feina.
