Cardiologia esportiva

La cardiologia esportiva és la branca de la cardiologia dedicada a l’estudi, la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties cardiovasculars en persones que practiquen activitat física i esport, tant aficionats com atletes d’alt rendiment. A l’Institut Arquer promovem l’esport i l’exercici físic com a eina de salut i prevenció, desenvolupant programes personalitzats per millorar la funció cardíaca, afavorir la rehabilitació i reduir riscos en pacients amb malalties cardiovasculars.

  • Garantir la seguretat cardiovascular durant la pràctica esportiva.
  • Detectar de manera precoç patologies cardíaques que puguin augmentar el risc d’esdeveniments greus, com la mort sobtada.
  • Optimitzar el rendiment esportiu de manera segura.
  • Orientar sobre l’aptitud per a l’esport i el retorn a l’activitat després d’una malaltia cardíaca.
  • Esportistes, amateurs i professionals
  • Nens i adolescents que practiquen esport
  • Persones amb factors de risc cardiovascular (hipertensió, colesterol elevat, diabetis)
  • Pacients amb cardiopaties que volen fer exercici
  • Persones que volen iniciar una activitat física intensa
  1. Cardiopaties congènites
    Són malformacions del cor presents des del naixement. Poden afectar les parets, les vàlvules o els vasos sanguinis, alterant el flux de sang i, en alguns casos, limitant la capacitat de fer esport de manera segura.
  2. Miocardiopatia hipertròfica
    És un engruiximent anormal del múscul del cor, especialment del ventricle esquerre. Pot dificultar la sortida de la sang i augmentar el risc d’arrítmies o de mort sobtada, fins i tot en esportistes joves.
  3. Arrítmies
    Són alteracions del ritme cardíac que poden fer que el cor bategui massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Algunes són benignes, però d’altres poden ser perilloses durant l’exercici intens.
  4. Hipertensió arterial en l’esportista
    Es refereix a la pressió arterial elevada que alguns atletes poden presentar. Tot i que l’exercici generalment ajuda a controlar-la, una pressió alta persistent pot augmentar el risc de problemes cardiovasculars i limitar el rendiment.
  5. Adaptacions fisiològiques del “cor d’atleta”
    El cor de l’esportista s’adapta a l’entrenament augmentant lleugerament de mida i força, amb canvis en el ritme i el gruix de les parets. Aquestes modificacions són normals i no indiquen malaltia, però és fonamental diferenciar-les de problemes com la miocardiopatia hipertròfica.
  6. Prevenció de la mort sobtada en l’esport
    Inclou estratègies com el reconeixement de símptomes, les avaluacions mèdiques periòdiques, el control dels factors de risc i l’educació sobre senyals d’alerta. El seu objectiu és reduir el risc d’esdeveniments cardíacs greus durant l’activitat física.

Què és?
És un estudi no invasiu que utilitza ultrasons per observar en temps real les cavitats del cor i el funcionament de les vàlvules. En el cas dels esportistes, s’utilitza com a prova de screening (control preventiu) per detectar qualsevol alteració cardíaca abans de practicar activitat física intensa.

Per què es fa?
Serveix per assegurar que el cor està en condicions òptimes per a l’exercici i prevenir riscos com malformacions que podrien passar desapercebudes.

Qui se l’hauria de fer?
Tot esportista —professional o aficionat— que entreni amb regularitat o participi en competicions, almenys una vegada a la vida. També és recomanable per a aquells que tenen antecedents familiars de malalties cardíaques.

Quan realitzar-lo?
Idealment abans d’iniciar una temporada esportiva, començar un nou programa d’entrenament o quan el metge ho indiqui com a part d’un control preventiu.


Primera visita

T'escoltem i analitzem el problema
Visita de llarga durada per escoltar el relat del pacient, recopilar la seva història clínica completa, valorar la seva biomecànica i revisar les proves que aporta. Segons cada cas, pot incloure tant l’avaluació com el tractament inicial.


Avaluació

Avaluem les possibles actuacions
Després d’analitzar totes les proves i realitzar una exploració meticulosa del pacient, es determina el diagnòstic causal amb precisió. És important tractar la causa que ha provocat la lesió i no només les conseqüències. Volem un diagnòstic precís abans d’iniciar qualsevol tractament.


Tractament

Actuem amb els tractaments necessaris.
S’inicia un tractament orientat a eliminar tant la causa original del problema com les seves conseqüències. Es consensua amb el pacient el pla terapèutic més adequat i eficaç segons les seves circumstàncies personals.


Seguiment

Seguim pendents de l'evolució
Un cop finalitzat el tractament, s’estableixen les mesures necessàries de seguiment per avaluar la correcta evolució. També s’indiquen les recomanacions sobre què ha de fer i què ha d’evitar el pacient per prevenir possibles recaigudes.