L’equip de fisioteràpia i osteopatia de l’Institut Arquer està format per especialistes altament qualificats, amb àmplia experiència i un treball coordinat i constant amb l’equip mèdic.
Comptem amb tècniques avançades i tecnologia d’última generació que ens permeten reduir els temps de recuperació i minimitzar les molèsties de qualsevol lesió.
Al mateix temps, continuem apostant per mètodes essencials i molt eficaços com el massatge esportiu, de descàrrega, drenatge, embenats i pautes de musculació específica inclòs el treball del sòl pèlvic, presents a la majoria dels nostres tractaments integrals.
Després d’un diagnòstic minuciós per part del metge, la gamma d’eines que ofereix la fisioteràpia i l’osteopatia ens permet evitar procediments més agressius i afavoreix una recuperació eficaç i segura per als nostres pacients.”
Àlvaro Tarrela, unitat de fisioteràpia i osteopatia de l’Institut Arquer
Dins de la fisioteràpia, la part més important és la teràpia manual. És el conjunt de tècniques en què utilitzem només les mans per tractar cada patologia.
Les més conegudes i que els fisioterapeutes de l’Institut Arquer apliquen de manera constant són:
Consisteix a exercir pressió combinada amb lliscament sobre la musculatura per incrementar el flux sanguini als teixits i millorar el lliscament entre les diferents estructures tissulars. D’aquesta manera aconseguim relaxar la tensió muscular i eliminar la tensió als punts desencadenants.
Massatge Esportiu descarrega
Massatge intens orientat a relaxar la musculatura i alleujar la sobrecàrrega després de l’esforç físic.
Massatge limfàtic
Massatge suau que estimula el sistema limfàtic per afavorir l’eliminació de toxines i reduir la inflor.
ATM
Teràpia manual específica per alleujar tensions i molèsties a l’articulació temporomandibular i la mandíbula.
Ganxos
Tècnica profunda que treballa les adherències dels teixits per millorar la mobilitat i reduir el dolor.
Sol pelvià
Tècniques d’immobilització o contenció parcial mitjançant esparadrap i embenats, que permeten realitzar activitat física protegint les estructures lesionades o en vies de recuperació.
serveixen per augmentar el flux sanguini a nivell muscular i alliberar la tensió de les diferents capes tissulars. Es poden mantenir fixes en un punt o lliscar-les sobre la pell.
En l’apartat d’electroteràpia, disposem de tecnologia d’última generació, eficaç i indolora. Entre elles:
Consisteixen en l’aplicació d’ones sonores d’alta velocitat, amb una pressió i energia molt superiors a altres ones. Poden arribar fins a 12 cm de profunditat en ones de xoc focals si la impedància del teixit es manté. Quan la impedància acústica varia, es allibera energia, major com més gran sigui aquesta variació. S’apliquen mitjançant un capçal sobre músculs, tendons o ossos per aconseguir una reparació accelerada dels teixits, creixement cel·lular, analgesia i restauració de la mobilitat. L’impacte sobre el teixit provoca microdanys cel·lulars i tissulars que generen un efecte fisiològic positiu amb una resposta inflamatòria i, posteriorment, la reparació i reconstrucció dels teixits tous afectats.
Són radiacions electromagnètiques que oscil·len simultàniament en els camps elèctric i magnètic. La calor es genera per la resistència natural dels teixits al moviment dels electrons dins d’un camp de radiofreqüència. Quan s’aplica sobre un teixit, provoca oscil·lacions ràpides dels camps electromagnètics, causant moviment de les molècules carregades i produint un increment directe de la temperatura.
Similar al cas anterior, però amb la diferència que l’energia usada per a aquesta recàrrega cel·lular no és fotònica sinó electromagnètica. S’utilitza en alteracions de consolidació de fractures, osteonecrosi i edemes ossis. La presència de materials metàl·lics a la zona dificulta parcialment el tractament i pot interferir amb marcapassos.
Consisteix a fer passar corrents elèctrics a través dels teixits del cos amb diferents finalitats terapèutiques.
En l’apartat d’electroteràpia, disposem de tecnologia d’última generació, eficaç i indolora. Entre elles:
És una tècnica de fisioteràpia invasiva que consisteix en l’aplicació ecoguiada d’una corrent elèctrica de tipus galvànic a través d’una agulla d’acupuntura. Provoca una resposta inflamatòria al punt d’aplicació i posteriorment una reacció tissular de reparació i normalització dels teixits afectats. S’utilitza per tractar lesions del sistema múscul-esquelètic, com cicatrius, seqüeles doloroses, tendinopaties cròniques, etc.
Consisteix en una punció dels punts desencadenants miofascials mitjançant agulles d’acupuntura per aturar els símptomes que el punt genera a la zona o a distància, aconseguint així la relaxació reflexa associada.
Similar al cas anterior, però amb la diferència que les puncions amb l’agulla es realitzen en els meridians energètics segons el concepte de la medicina tradicional xinesa, a diferents profunditats i per tractar patologies diverses (molt més àmplies que en la punció seca).
L’osteopatia és una tècnica que abasta el cos en la seva totalitat, i entén que un organisme saludable es basa en una bona mecànica de les estructures que el conformen: ossos, músculs, fàscies, nervis, vísceres…
A partir de diversos exàmens i d’una valoració precisa dels teixits, l’osteòpata utilitza les mans per detectar les disfuncions mecàniques que afecten l’organisme. D’aquesta manera, pot reequilibrar-lo, estimular-ne el correcte funcionament i recuperar la mobilitat i l’harmonia perdudes.
Quan el cos no pot suportar certes càrregues, genera compensacions i desequilibris per sobreviure-hi. Tot i que aquestes adaptacions poden ser útils a curt termini, amb el temps provoquen dolor i un funcionament deficient de diferents estructures.
Del mateix mode que l’origen del problema no sempre coincideix amb el lloc on apareix el dolor, el tractament tampoc no ha de centrar-se únicament a la zona molesta. L’osteopatia aborda l’organisme de manera global, sense limitar-se a una articulació o un múscul concret.
L’osteopatia resulta especialment eficaç en alteracions de la columna vertebral —com cervicalgies, lumbàlgies, dorsàlgies, artrosi, hèrnies discals, protrusions, ciàtiques i dolors articulars—, així com en disfuncions de les extremitats i dels teixits musculars i tendinosos.
També intervé en l’àmbit pediàtric, en lesions esportives, seqüeles d’accidents i cirurgies, i en trastorns com migranyes, vertígens o problemes viscerals (alteracions digestives, tractament pre i postpart, entre d’altres).
Les manipulacions osteopàtiques dirigides a articulacions amb mobilitat reduïda són tècniques de mobilització passiva de baixa amplitud i alta velocitat. La seva acció es produeix de dues maneres: